Epidemiologia i EMEls primers estudis epidemiològics descriptius d’Esclerosi Múltiple (EM) van mostrar una distribució irregular, amb més freqüència a mesura que ens allunyem de l'equador en ambdós hemisferis (gradient latitudinal). Es van catalogar com a zones d’alt risc: el nord d’Europa, el nord dels Estats Units i Canadà; com a zones de risc mig: el nord d’Austràlia i el sud d’Europa i dels Estats Unit, i zones de baix risc: Àsia, Àfrica i Amèrica Central i del Sud. Aquesta particular distribució va permetre establir hipòtesis a les quals es relacionava el risc de patir la malaltia amb factors geogràfics, ambientals i genètics que avui en dia continuen a debat.
Els estudis epidemiològics més recents apunten un augment del nombre de nous diagnòstics de la malaltia a nivell global i, específicament, en les dones (increment del ratio dona-home). A més, hi existeixen determinades zones que no responen al patró latitudinal clàssic, com a Europa on, per exemple, s’han vist nivells similars de malaltia en latituds disperses com Cerdenya i Noruega.
Al moment actual l’estudi de l’epidemiologia de l’EM suposa un repte i una gran oportunitat per poder objectivar si hi ha un augment i un canvi en la distribució de la malaltia o si és un artefacte de les millors tècniques diagnostiques i del augment d’estudis epidemiològics a zones que no s’havien estudiat anteriorment.
